domingo, 25 de abril de 2010

Les nostres declaracions ... (Je, je, que risa!!!! )

Fa unes setmanes es feia pública la declaració de patrimoni del nostre President Camps. El més pobre de tota la cambra, amb un compte propi de 900 € (ja entendreu pq no es podia pagar els trages).
"Francisco Camps, declara el 50% de un piso por un valor catastral de 110.339 euros, un Saab del año 1995, una cuenta propia con 905 euros y otra compartida con un saldo de 1.389 euros, así como un plan de pensiones de 8.309 euros."
Ara és el torn del segon escalafó, i entre ells el nostre Alcalde:
Rafael Soler: Delegat del Consell a València
I Actiu
1. Béns immobles (suma de valors cadastrals) 164.008,32
2. Valor total d’altres béns 41.137,47
Total 205.145,79
II Passiu 110.293,00

lunes, 8 de marzo de 2010

Soler al Facebook

El 22F entra i es dona d'alta el Sr. Soler, al Facebook. Diu que contestarà coses i se li poden preguntar.

A mi em sembla que el Sr. Soler, que és incapaç de ficar un ordenador en marxa, és impossible que es fique davant d'un teclat a respondre o contar coses als poblatans. Creieu que ell ho farà?

Doncs no!!! Ell segur que no respon personalment de res. Una farsa que algun intermediari li ha montat.

AH! Per cert, la seua primera amiga, Fátima.

martes, 16 de febrero de 2010

Aquesta ens va fer molta gràcia ...

També a l'últim butlletí que mencionava, diu el Sr. Alcalde en el Saluda que: "... aconseguir que tan sols s'haja de passar per TRES carrers per a anar a sa casa des de qualsevol punt de fora de La Pobla."

A la primera pàgina interior, parlant de la peatonalització es torna a dir que "... quan s'entre a la població sols siga necessari passar per DOS carrers per a anar cadascú a sa casa."

Els ha faltat ... 1 i 0 ... teletransportació !!!!!!!!!!!

viernes, 29 de enero de 2010

Les fantasies de l'Alcalde

En el butlletí anterior (Agost 09) el Sr. Soler al seu Saluda ens va brindar una perla impressionant:
"... el pont de l'AVE que conduïa el trànsit per dins de la població (c/Mariola, Jaume I a l'Avinguda de l'Estació) on no podien ni girar els camions.

Per molt que preguntem i preguntem, a responsables d'anteriors legislatures i veïns, és una bogeria pensar que això es puguera fer, i no deixa de ser un plantejament fantasios que no pareix haver passat per cap ment més que la del Sr. Soler.

Tampoc ens ha d'extranyar.

viernes, 22 de enero de 2010

L'Ajuntament adjudica la finalització de La Casa de la Música

HEM TORNAT !!!! Es feia necessari donar explicacions a les afirmacions del nostre Nodo, volia dir BIM.

En la notícia de la Casa de la Música diu:
"L'empresa adjudicatària de l'obra va entrar en concurs de creditors per la qual cosa l'Ajuntament va haver de rescindir el contracte ..."
La veritat es que les obres es pararen una primera vegada per discrepàncies entre els tècnics municipals i l'empresa, en els preus a pagar.
I una segona vegada, per que la empresa al·legava que no li pagaven, i que fou la que definitivament va provocar la rescisió per INCOMPLIMENT dels plaços d'execució.
Eixa és la veritat, però clar al butlletí sempre hem de maquillar un poc la realitat per a que parega que no som responsables de res.
Ja sabeu, mentides piadoses.

jueves, 30 de julio de 2009

I la bola creix !!!!

Recorden vostés la notícia del 18/07/09 de la sentència de la reparcelació de la Closa? Feu-li una ullada i observeu l'apartat on diu que s'acaba d'enterar ... (http://www.lasprovincias.es/valencia/20090718/ribera/sentencia-paraliza-reparcelacion-sector-20090718.html)

Fixeu-se que diu ... Además , aseguró que la sentencia «me llegó el pasado jueves».

Bé, doncs com poden vostés comprobar a la imatge, on figura la data de notificació a les parts devia de tractar-se d'un d'eixos lapsus de memòria del tipus "Yo me pago mis trajes".

AH !!!! Però ja sabeu! Al PP no es diuen mentides.

jueves, 9 de julio de 2009

Camps: El mestre mentider

Ja esta clar quin era el mestre, el tio Paco Horts (Francisco Camps).

Resulta que ell primer es pagava els trages a 'toca teja' però ara ja no esta tan clar. El jutge diu que hi ha prou indicis com per a sospitar que no és així i que va mentir als tribunals.

A més al principi també va negar que coneixia al Bigotes i després resulta que en premsa es va publicar una entranyable conversa nadalenca ("Te quiero un huevo").

O siga que el nostre presi diu que no ha fet res mal, però resulta que va contant mentires per tot arreu. Que tracta d'amagar? De que té por?

Vosaltres aneu per ahí contant mentires quan no tingeu res que amagar? Que mala pinta té tot açò! El trage de la foto no li costaria molts diners.

PD: Afegim la conversa famosa dels nadals:

Lo que sigue es un amplio resumen de las grabaciones de dos conversaciones telefónicas entre el presidente valenciano y el jefe de la trama corrupta.

- 24 de diciembre de 2008, 21.43. "Amiguito del Alma".
Álvaro. Presidente.

Camps. Feliz Navidad, amiguito del alma.
Á. Oye... que te sigo queriendo mucho.
C. Y yo también... tenía que haberte llamado, te quería haber llamado, para contarte todo, cómo fue, para decirte que tienes un amigo maravilloso, Romero, y que el otro es un tipo excepcional, ¿eh?
Á. Vale, me alegro, pero me han ido informando puntualmente de todo.
C. Ya, ya lo sé, pero sobre todo para decirte que te quiero un huevo.
Á. Bueno, qué... contarás durante muchos años con mi lealtad, ¿vale?
C. Perdona, ¿durante muchos años? No, hijo de puta, durante toda tu vida. Ja, ja...
Á. Por eso, tío, es que espero que sean muchos.
C. Ya, pero bueno, no tienes que decir durante muchos, porque eso tiene un límite, una caducidad, durante toda tu vida...
Á. No, llevas razón, siempre me tienes que... ¿ves? Es la ventaja de estar todos los días delante de un micro.
C. Exacto.
Á. Tu caudal de palabras, tu facilidad de palabras... Te quiero mucho a ti y a tu familia. ¿Vale?

- 7 de enero de 2009, 22.38. "Es un detallito".
Á. ¿Has leído mi tarjetón? [la comunicación se interrumpe y continúa después].
C. Muchísimas gracias, ¿eh?
Á. Bueno, escucha, tu... ¿Has leído mi tarjetón?
C. Sí, sí, sí...
Á. Bueno, pues fíjate, fíjate si te debo...
C. No, no, nada.
Á. Sí, sí, sí.
C. Bueno, yo quiero que nos veamos con tranquilidad para hablar de lo nuestro... que es muy bonito.
Á. Cuando tú quieras, y te dejen, y puedas...
C. Un abrazo muy fuerte, te paso con Isa [se trata de la mujer de Francisco Camps].

Isabel. Álvaro

Álvaro. Hola.
Isabel. Con el mío te has pasado 20 pueblos.
Á. ¿Qué dices?
I. Que sí.
Á. Si es un... si es un detallito, hazme caso.
I. Un detallito, ja, ja, ja.
Á. Qué dices...
I. Bueno, no, eso lo tenemos que hablar, ¿eh?
Á. Bueno, vale, va. Lo hablamos cuando tú quieras.
I. Detenidamente... no en serio.
Á. Vale, vale. Oye, escucha, ¿le ha gustado a Isabel el suyo?
I. Bueno, de eso también tenemos que hablar, es que le está pequeño.
Á. ¿Le está pequeña?
I. Es que [es] tamaño de niña pequeña, y mi...
Á. Es que yo pensaba, que sería la muñequita como la tuya.
I. Mi niña... no.
Á. Ah... claro, es que he pensado en la muñeca de una chica muy joven, como tú.
I. Claro, claro, ja, ja, ja. Yo no me la he probado.
Á. No te preocupes que eso lo arreglamos. Pero... ¿Le ha gustado la medallita?
I. Sí, le ha gustado, le ha encantado.
Á. Vale, me alegro, vale, vale. Oye, pues entonces no te preocupes que yo mañana...
I. Y ahora hablamos, porque es que es muy fuerte, no en serio.
Á. ¿Quién está fuerte?
I. No, en serio, no me lo voy a quedar.
Á. ¿Quién está fuerte? Es que no te oigo bien, no te oigo nada.